A#m         F#         G#  
Li juro pel que més estimo 
           A#m           F#          G#  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        A#m            F#           C#        G#  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   C#           F#         G#  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       F#            G#  
Només deixi’m un minut, 
        A#m     G#    D#m      G#           F#  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     A#m         F#           G#  
El forat del teló em permetia 
    A#m          F#       G#  
espiar com entrava la gent. 
      A#m         F#           C#          G#  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          C#            F#       G#  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     F#             G#  
Un silenci massa llarg. 
     A#m      G#      D#m     G#       F#  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       F#              G#  
Amb un vers he ensopegat 
         A#m     G#    D#m   G#         F#    B  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        C#            F#  
Com pot ser? Com ho fa? 
       A#m                 F#        C#  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       F#                A#m       F  
pot estar parlant clarament de mi? 
           C#          F#  
Qui ho sap fer? És humà? 
          A#m                 F#                  C#  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         F#                 A#m      F  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     A#m          F#           G#  
I llavors el següent que recordo 
       A#m          F#           G#  
són xiulets de la gent, la remor, 
          A#m          F#         C#             G#  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       C#          F#         G#  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          F#                 G#  
Si es pogués posar al meu lloc 
      A#m   G#       D#m     G#       F#  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              F#               G#  
quan hi ha un vers que diu així, 
     A#m       G#     D#m    G#       F#     B  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      C#             F#  
Els valents, els valents 
     A#m           F#               C#  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        F#                    A#m       F  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

C#   F#   A#m   -> G#   F#  
C#   F#   A#m   -> G#   F  
x2

A#m