G#m         E         F#  
Li juro pel que més estimo 
           G#m           E          F#  
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        G#m            E           B        F#  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   B           E         F#  
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       E            F#  
Només deixi’m un minut, 
        G#m     F#    C#m      F#           E  
i entendrà perfectament el que he viscut.

     G#m         E           F#  
El forat del teló em permetia 
    G#m          E       F#  
espiar com entrava la gent. 
      G#m         E           B          F#  
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          B            E       F#  
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     E             F#  
Un silenci massa llarg. 
     G#m      F#      C#m     F#       E  
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       E              F#  
Amb un vers he ensopegat 
         G#m     F#    C#m   F#         E    A  
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        B            E  
Com pot ser? Com ho fa? 
       G#m                 E        B  
Com un vers que porta escrit 400 anys
       E                G#m       D#  
pot estar parlant clarament de mi? 
           B          E  
Qui ho sap fer? És humà? 
          G#m                 E                  B  
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         E                 G#m      D#  
el que l’altra gent porta tan a dins?

     G#m          E           F#  
I llavors el següent que recordo 
       G#m          E           F#  
són xiulets de la gent, la remor, 
          G#m          E         B             F#  
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       B          E         F#  
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          E                 F#  
Si es pogués posar al meu lloc 
      G#m   F#       C#m     F#       E  
entendria com se n’ha de ser de fort 
              E               F#  
quan hi ha un vers que diu així, 
     G#m       F#     C#m    F#       E     A  
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      B             E  
Els valents, els valents 
     G#m           E               B  
sucumbeixen a la mort un cop només 
        E                    G#m       D#  
i els covards senyor, moren constantment.
x2

B   E   G#m   -> F#   E  
B   E   G#m   -> F#   D#  
x2

G#m