Cm G# A#
Li juro pel que més estimo
Cm G# A#
que el d’avui ha estat un fet aïllat,
Cm G# D# A#
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
D# G# A#
vostè no s’ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
G# A#
Només deixi’m un minut,
Cm A# Fm A# G#
i entendrà perfectament el que he viscut.
Cm G# A#
El forat del teló em permetia
Cm G# A#
espiar com entrava la gent.
Cm G# D# A#
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
D# G# A#
Me n’he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent,
un actor s’ha encallat a mig fer.
G# A#
Un silenci massa llarg.
Cm A# Fm A# G#
He mirat el text intentant-lo ajudar.
G# A#
Amb un vers he ensopegat
Cm A# Fm A# G# C#
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.
D# G#
Com pot ser? Com ho fa?
Cm G# D#
Com un vers que porta escrit 400 anys
G# Cm G
pot estar parlant clarament de mi?
D# G#
Qui ho sap fer? És humà?
Cm G# D#
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
G# Cm G
el que l’altra gent porta tan a dins?
Cm G# A#
I llavors el següent que recordo
Cm G# A#
són xiulets de la gent, la remor,
Cm G# D# A#
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala,
D# G# A#
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l’aguantava, per sort.
G# A#
Si es pogués posar al meu lloc
Cm A# Fm A# G#
entendria com se n’ha de ser de fort
G# A#
quan hi ha un vers que diu així,
Cm A# Fm A# G# C#
i disculpi’m si no sóc massa precís:
D# G#
Els valents, els valents
Cm G# D#
sucumbeixen a la mort un cop només
G# Cm G
i els covards senyor, moren constantment.
x2
D# G# Cm -> A# G#
D# G# Cm -> A# G
x2
Cm