----G D F# Bm
e|--------------------------------------------------------------------------|
B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------|
G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---|
D|--------------------------------------------------------------------------|
A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----|
E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------|
G D
Sé morir i sé viure,
F#
Sé fer pondre el meu sol.
Bm
Sé fer mal, sóc de vidre.
G
Sóc guspira, estel i carícia.
D
Faig del drama tres muntanyes,
F#
faig allò que tots esperen,
Bm
faig i roures, branques tendres.
G
Sóc al terra amb l’herba seca.
D
És quan dormo que hi veig clar,
F#
és la brisa i la marea,
Bm
és com taronges d’Alcanar.
G
Sóc tardors i primaveres.
D
Si m’ensorro fes-ne runes,
F#
no m’enterris a l’arena,
Bm
si és delicte no guanyar,
G
jo no vull aquesta condemna.
D
I per lliure vull un país,
F#
i per seure una vorera.
Bm
Per somiar, que véns amb mi,
G
per no perdre’m la drecera.
D
Al meu pit un cor sencer,
F#
a l’estomac papallones,
Bm
a les mans fruits d’esbarzer
D A
I al record les tardes bones,
Bm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
D
punki pel carrer.
A
Treballar els caps de setmana
Bm
i no veure’t els feiners:
Bm
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
F#m7 Bm F#m7 Bm
F#m7 Bm F#m7 Bm
G D
Pels moments de dubte,
F#
pel món que tinc al cap.
Bm
Per quan era invencible,
G
i la por era un fracàs.
D
Els vells salten les barreres,
F#
i tot torna a començar,
Bm
i els nens seuen a les places.
D A
I nosaltres a aquell bar,
Bm
i la gent que sempre corre,
Bm
avui para a saludar
D
i el meu cor segueix en ordre.
A
Viu de lluites quotidianes,
Bm
mentre estripa el que fa mal.
Bm
I l’escalfes si m’abraces.
x2
D A
I al record les tardes bones,
Bm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
D
punki pel carrer.
A
Treballar els caps de setmana
Bm
i no veure’t els feiners:
Bm
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.