----F# C# F A#m
e|--------------------------------------------------------------------------|
B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------|
G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---|
D|--------------------------------------------------------------------------|
A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----|
E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------|
F# C#
Sé morir i sé viure,
F
Sé fer pondre el meu sol.
A#m
Sé fer mal, sóc de vidre.
F#
Sóc guspira, estel i carícia.
C#
Faig del drama tres muntanyes,
F
faig allò que tots esperen,
A#m
faig i roures, branques tendres.
F#
Sóc al terra amb l’herba seca.
C#
És quan dormo que hi veig clar,
F
és la brisa i la marea,
A#m
és com taronges d’Alcanar.
F#
Sóc tardors i primaveres.
C#
Si m’ensorro fes-ne runes,
F
no m’enterris a l’arena,
A#m
si és delicte no guanyar,
F#
jo no vull aquesta condemna.
C#
I per lliure vull un país,
F
i per seure una vorera.
A#m
Per somiar, que véns amb mi,
F#
per no perdre’m la drecera.
C#
Al meu pit un cor sencer,
F
a l’estomac papallones,
A#m
a les mans fruits d’esbarzer
C# G#
I al record les tardes bones,
A#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
C#
punki pel carrer.
G#
Treballar els caps de setmana
A#m
i no veure’t els feiners:
A#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
Fm7 A#m Fm7 A#m
Fm7 A#m Fm7 A#m
F# C#
Pels moments de dubte,
F
pel món que tinc al cap.
A#m
Per quan era invencible,
F#
i la por era un fracàs.
C#
Els vells salten les barreres,
F
i tot torna a començar,
A#m
i els nens seuen a les places.
C# G#
I nosaltres a aquell bar,
A#m
i la gent que sempre corre,
A#m
avui para a saludar
C#
i el meu cor segueix en ordre.
G#
Viu de lluites quotidianes,
A#m
mentre estripa el que fa mal.
A#m
I l’escalfes si m’abraces.
x2
C# G#
I al record les tardes bones,
A#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
C#
punki pel carrer.
G#
Treballar els caps de setmana
A#m
i no veure’t els feiners:
A#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.