----B F# A# D#m
e|--------------------------------------------------------------------------|
B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------|
G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---|
D|--------------------------------------------------------------------------|
A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----|
E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------|
B F#
Sé morir i sé viure,
A#
Sé fer pondre el meu sol.
D#m
Sé fer mal, sóc de vidre.
B
Sóc guspira, estel i carícia.
F#
Faig del drama tres muntanyes,
A#
faig allò que tots esperen,
D#m
faig i roures, branques tendres.
B
Sóc al terra amb l’herba seca.
F#
És quan dormo que hi veig clar,
A#
és la brisa i la marea,
D#m
és com taronges d’Alcanar.
B
Sóc tardors i primaveres.
F#
Si m’ensorro fes-ne runes,
A#
no m’enterris a l’arena,
D#m
si és delicte no guanyar,
B
jo no vull aquesta condemna.
F#
I per lliure vull un país,
A#
i per seure una vorera.
D#m
Per somiar, que véns amb mi,
B
per no perdre’m la drecera.
F#
Al meu pit un cor sencer,
A#
a l’estomac papallones,
D#m
a les mans fruits d’esbarzer
F# C#
I al record les tardes bones,
D#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
F#
punki pel carrer.
C#
Treballar els caps de setmana
D#m
i no veure’t els feiners:
D#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
A#m7 D#m A#m7 D#m
A#m7 D#m A#m7 D#m
B F#
Pels moments de dubte,
A#
pel món que tinc al cap.
D#m
Per quan era invencible,
B
i la por era un fracàs.
F#
Els vells salten les barreres,
A#
i tot torna a començar,
D#m
i els nens seuen a les places.
F# C#
I nosaltres a aquell bar,
D#m
i la gent que sempre corre,
D#m
avui para a saludar
F#
i el meu cor segueix en ordre.
C#
Viu de lluites quotidianes,
D#m
mentre estripa el que fa mal.
D#m
I l’escalfes si m’abraces.
x2
F# C#
I al record les tardes bones,
D#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
F#
punki pel carrer.
C#
Treballar els caps de setmana
D#m
i no veure’t els feiners:
D#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.