E A E A
E
Mira,
A B E
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
A B E
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
A B A
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
F#m7 B E
I ens crido: Treu-te la disfressa i revela qui ets!
A B E
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent.
E
Mira,
A B E
tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia,
A B E
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
A B A
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes.
F#m7 B E
I ens crido: Observant-vos les mans, us he vist el truc!
A B E
No sou realment la vida que ens hem perdut.
E
Mira,
A B E
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
A B E
hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires.
A B A
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
F#m7 B E
I ens crido: Això és lamentable teatre amateur!
A B E
I no la vida que se'ns escapa a cada moment.
E
Mira
A B E
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
A B E
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
A B A
Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?
F#m7 B E
I ens crido: Ja sé de què aneu i he perdut l'interès!
A B E
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix