B   E   B   E  
B  
Mira,
                     E      F#            B  
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
                   E         F#            B  
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
                     E        F#              E  
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
     C#m7                 F#                 B  
I ens crido: Treu-te la disfressa i revela qui ets!
      E                F#                   B  
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent.

B  
Mira,
                      E        F#           B  
tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia,
                           E          F#               B  
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
                             E       F#             E  
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes.
     C#m7                     F#                  B  
I ens crido: Observant-vos les mans, us he vist el truc!
  E             F#                 B  
No sou realment la vida que ens hem perdut.

B  
Mira,
                 E        F#              B  
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
                           E         F#             B  
hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires.
                        E       F#            E  
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
     C#m7                 F#            B  
I ens crido: Això és lamentable teatre amateur!
       E              F#           B  
I no la vida que se'ns escapa a cada moment.

B  
Mira
                        E        F#              B  
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
                 E        F#           B  
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                    E       F#              E  
Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?
      C#m7                 F#                  B  
I ens crido: Ja sé de què aneu i he perdut l'interès!
       E                F#                     B  
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix