F   A#   F   A#  
F  
Mira,
                     A#      C            F  
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
                   A#         C            F  
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
                     A#        C              A#  
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
     Gm7                 C                 F  
I ens crido: Treu-te la disfressa i revela qui ets!
      A#                C                   F  
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent.

F  
Mira,
                      A#        C           F  
tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia,
                           A#          C               F  
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
                             A#       C             A#  
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes.
     Gm7                     C                  F  
I ens crido: Observant-vos les mans, us he vist el truc!
  A#             C                 F  
No sou realment la vida que ens hem perdut.

F  
Mira,
                 A#        C              F  
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
                           A#         C             F  
hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires.
                        A#       C            A#  
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
     Gm7                 C            F  
I ens crido: Això és lamentable teatre amateur!
       A#              C           F  
I no la vida que se'ns escapa a cada moment.

F  
Mira
                        A#        C              F  
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
                 A#        C           F  
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                    A#       C              A#  
Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?
      Gm7                 C                  F  
I ens crido: Ja sé de què aneu i he perdut l'interès!
       A#                C                     F  
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix