A D A D
A
Mira,
D E A
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
D E A
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
D E D
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
Bm7 E A
I ens crido: Treu-te la disfressa i revela qui ets!
D E A
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent.
A
Mira,
D E A
tot ha anat segons el pla, quin exemple d'harmonia,
D E A
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
D E D
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d'aforismes.
Bm7 E A
I ens crido: Observant-vos les mans, us he vist el truc!
D E A
No sou realment la vida que ens hem perdut.
A
Mira,
D E A
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
D E A
hi som tots, sí, però fixa't bé, com et miro, com em mires.
D E D
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
Bm7 E A
I ens crido: Això és lamentable teatre amateur!
D E A
I no la vida que se'ns escapa a cada moment.
A
Mira
D E A
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
D E A
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
D E D
Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?
Bm7 E A
I ens crido: Ja sé de què aneu i he perdut l'interès!
D E A
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix