D   G   A   D   
D   G   A   D   

D                      
Quan després d'haver dinat
                     G  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  A  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     D  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     Em   A  
Roques molt mal col·locades
                    D  
Roques molt mal col·locades

D  
I en arribar l'u de setembre
                   G  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  A7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      D  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    Em    A  
Sense creure en retrobar-se
                   D  
Sense creure en retrobar-se

          G                           A  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                Bm      
Allà elles l'esperaven
                                         A    G  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  A                     Bm  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

A   G   F#   Em   A  

D  
I és en aquest punt de la història
                  G  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 A7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     D  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         G     D   A  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        D  
Amb l'últim raig de la vesprada

          G                    A                     Bm  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     A     G  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 A                   Bm  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

A   G   F#   Em  

G                                A  
Però és llavors quan content i decidit
                 Bm  
Sense canyes a l'esquena
                                   A       G  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 A                            Em  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

Em   D   C   G  
Em   D   C   G   Em  

X3
              D  
I així era cada any
                 C  
fins que un u de setembre
                  G  
L'estona va anar passant
                   Em  
El sol queia amb l'espera
                     D  
''Aquell vespre va ser trist''
                    C  
Em diu amb els ulls humits
                 G  
No li va poder agrair
                 Em  
no li va donar les gràcies

       G       D    C  
Però en té un bonic record
                         D   G  
D'aquells anys a prop del port

Em    G       D   C  
On va aprendre a pescar
                      D     G  
I a viure amb poques paraules

Em     G             C  
De les roques i dels horts
                  D  
De la casa lluny de tot
       G           D  
Dels vespres a l'espigó