A   D   E   A   
A   D   E   A   

A                      
Quan després d'haver dinat
                     D  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  E  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     A  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     Bm   E  
Roques molt mal col·locades
                    A  
Roques molt mal col·locades

A  
I en arribar l'u de setembre
                   D  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  E7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      A  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    Bm    E  
Sense creure en retrobar-se
                   A  
Sense creure en retrobar-se

          D                           E  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                F#m      
Allà elles l'esperaven
                                         E    D  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  E                     F#m  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

E   D   C#   Bm   E  

A  
I és en aquest punt de la història
                  D  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 E7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     A  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         D     A   E  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        A  
Amb l'últim raig de la vesprada

          D                    E                     F#m  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     E     D  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 E                   F#m  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

E   D   C#   Bm  

D                                E  
Però és llavors quan content i decidit
                 F#m  
Sense canyes a l'esquena
                                   E       D  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 E                            Bm  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

Bm   A   G   D  
Bm   A   G   D   Bm  

X3
              A  
I així era cada any
                 G  
fins que un u de setembre
                  D  
L'estona va anar passant
                   Bm  
El sol queia amb l'espera
                     A  
''Aquell vespre va ser trist''
                    G  
Em diu amb els ulls humits
                 D  
No li va poder agrair
                 Bm  
no li va donar les gràcies

       D       A    G  
Però en té un bonic record
                         A   D  
D'aquells anys a prop del port

Bm    D       A   G  
On va aprendre a pescar
                      A     D  
I a viure amb poques paraules

Bm     D             G  
De les roques i dels horts
                  A  
De la casa lluny de tot
       D           A  
Dels vespres a l'espigó