D#m   C#   F#   F#  
D#m   C#   B   B  
x2

B         D#m  C#    D#m  C#  B  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        D#m              C#  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
A#m    B            D#m  
Les llumetes de les barques...
    C#                    D#m   C#      B  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             D#m             C#  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 A#m   B  
pel seu perfil devastador?

D#m   C#   D#m   C#   B  
D#m   C#   A#m  

B       D#m   C#  
Els complexos (i saps que
D#m        C#      B  
jo en faig col·lecció)
        D#m                 C#  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          A#m         B  
a tots de cop. Amb un dit contra
          D#m  
els meus llavis, diu:
         C#  
“Per què xerres tant
          D#m     C#      B  
si el que vols és fer l’amor?”.
       D#m           C#  
No m’explico bé... O no ho entens?

A#m   B   D#m   C#   D#m   C#   B  
D#m      C#  
   ...o no ho entens?

G#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           B                 D#m   D#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            G#m  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 B  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      D#m  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      C#             A#m            D#m  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

C#   F#   F#  
D#m   C#   B  

B            D#m    C#  
Es pinta els llavis
          D#m   C#     B   
tot resseguint una cançó.
         D#m              C#  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 A#m         B  
el riure en un segon. Fa setmanes
        D#m               C#  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     D#m   C#      B            D#m  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       C#                    A#m       B  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          D#m   C#  
Mentre es calça, em diu:
   D#m     C#      B  
“Segur que vindré tard”.
      D#m                C#   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        A#m             B            D#m  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             C#              D#m       C#     B  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       D#m           C#  
No m’explico bé... O no ho entens?

A#m   B   D#m     C#         D#m   C#   B  
           ...o no ho entens?
D#m    C#  
 ...o no ho entens?

G#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           B                 D#m   D#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             G#m  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                B  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  D#m  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      C#             A#m            G#m  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   B  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 D#m  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            C#  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 A#m          D#m   C#   F#   F#  
encara siguis tu. 

D#m   C#   B   B  
D#m   C#   F#   F#  
D#m   C#   B