Bm   A   D   D  
Bm   A   G   G  
x2

G         Bm  A    Bm  A  G  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        Bm              A  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
F#m    G            Bm  
Les llumetes de les barques...
    A                    Bm   A      G  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             Bm             A  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 F#m   G  
pel seu perfil devastador?

Bm   A   Bm   A   G  
Bm   A   F#m  

G       Bm   A  
Els complexos (i saps que
Bm        A      G  
jo en faig col·lecció)
        Bm                 A  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          F#m         G  
a tots de cop. Amb un dit contra
          Bm  
els meus llavis, diu:
         A  
“Per què xerres tant
          Bm     A      G  
si el que vols és fer l’amor?”.
       Bm           A  
No m’explico bé... O no ho entens?

F#m   G   Bm   A   Bm   A   G  
Bm      A  
   ...o no ho entens?

Em  
No ho entens? Que no ho entens?
           G                 Bm   B7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            Em  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 G  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      Bm  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      A             F#m            Bm  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

A   D   D  
Bm   A   G  

G            Bm    A  
Es pinta els llavis
          Bm   A     G   
tot resseguint una cançó.
         Bm              A  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 F#m         G  
el riure en un segon. Fa setmanes
        Bm               A  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     Bm   A      G            Bm  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       A                    F#m       G  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          Bm   A  
Mentre es calça, em diu:
   Bm     A      G  
“Segur que vindré tard”.
      Bm                A   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        F#m             G            Bm  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             A              Bm       A     G  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       Bm           A  
No m’explico bé... O no ho entens?

F#m   G   Bm     A         Bm   A   G  
           ...o no ho entens?
Bm    A  
 ...o no ho entens?

Em  
No ho entens? Que no ho entens?
           G                 Bm   B7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             Em  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                G  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  Bm  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      A             F#m            Em  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   G  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 Bm  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            A  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 F#m          Bm   A   D   D  
encara siguis tu. 

Bm   A   G   G  
Bm   A   D   D  
Bm   A   G