Em   D   G   G  
Em   D   C   C  
x2

C         Em  D    Em  D  C  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        Em              D  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
Bm    C            Em  
Les llumetes de les barques...
    D                    Em   D      C  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             Em             D  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 Bm   C  
pel seu perfil devastador?

Em   D   Em   D   C  
Em   D   Bm  

C       Em   D  
Els complexos (i saps que
Em        D      C  
jo en faig col·lecció)
        Em                 D  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          Bm         C  
a tots de cop. Amb un dit contra
          Em  
els meus llavis, diu:
         D  
“Per què xerres tant
          Em     D      C  
si el que vols és fer l’amor?”.
       Em           D  
No m’explico bé... O no ho entens?

Bm   C   Em   D   Em   D   C  
Em      D  
   ...o no ho entens?

Am  
No ho entens? Que no ho entens?
           C                 Em   E7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            Am  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 C  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      Em  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      D             Bm            Em  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

D   G   G  
Em   D   C  

C            Em    D  
Es pinta els llavis
          Em   D     C   
tot resseguint una cançó.
         Em              D  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 Bm         C  
el riure en un segon. Fa setmanes
        Em               D  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     Em   D      C            Em  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       D                    Bm       C  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          Em   D  
Mentre es calça, em diu:
   Em     D      C  
“Segur que vindré tard”.
      Em                D   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        Bm             C            Em  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             D              Em       D     C  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       Em           D  
No m’explico bé... O no ho entens?

Bm   C   Em     D         Em   D   C  
           ...o no ho entens?
Em    D  
 ...o no ho entens?

Am  
No ho entens? Que no ho entens?
           C                 Em   E7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             Am  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                C  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  Em  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      D             Bm            Am  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   C  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 Em  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            D  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 Bm          Em   D   G   G  
encara siguis tu. 

Em   D   C   C  
Em   D   G   G  
Em   D   C