A#m   G#   C#   C#  
A#m   G#   F#   F#  
x2

F#         A#m  G#    A#m  G#  F#  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        A#m              G#  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
Fm    F#            A#m  
Les llumetes de les barques...
    G#                    A#m   G#      F#  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             A#m             G#  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 Fm   F#  
pel seu perfil devastador?

A#m   G#   A#m   G#   F#  
A#m   G#   Fm  

F#       A#m   G#  
Els complexos (i saps que
A#m        G#      F#  
jo en faig col·lecció)
        A#m                 G#  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          Fm         F#  
a tots de cop. Amb un dit contra
          A#m  
els meus llavis, diu:
         G#  
“Per què xerres tant
          A#m     G#      F#  
si el que vols és fer l’amor?”.
       A#m           G#  
No m’explico bé... O no ho entens?

Fm   F#   A#m   G#   A#m   G#   F#  
A#m      G#  
   ...o no ho entens?

D#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           F#                 A#m   A#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            D#m  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 F#  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      A#m  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      G#             Fm            A#m  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

G#   C#   C#  
A#m   G#   F#  

F#            A#m    G#  
Es pinta els llavis
          A#m   G#     F#   
tot resseguint una cançó.
         A#m              G#  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 Fm         F#  
el riure en un segon. Fa setmanes
        A#m               G#  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     A#m   G#      F#            A#m  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       G#                    Fm       F#  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          A#m   G#  
Mentre es calça, em diu:
   A#m     G#      F#  
“Segur que vindré tard”.
      A#m                G#   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        Fm             F#            A#m  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             G#              A#m       G#     F#  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       A#m           G#  
No m’explico bé... O no ho entens?

Fm   F#   A#m     G#         A#m   G#   F#  
           ...o no ho entens?
A#m    G#  
 ...o no ho entens?

D#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           F#                 A#m   A#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             D#m  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                F#  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  A#m  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      G#             Fm            D#m  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   F#  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 A#m  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            G#  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 Fm          A#m   G#   C#   C#  
encara siguis tu. 

A#m   G#   F#   F#  
A#m   G#   C#   C#  
A#m   G#   F#