X2
Cm   G#   D#   G  
Cm  
Paisatges perifèrics
       G#  
d'un dimecres ple de fum,
   D#  
un rodalies, cascos
        G  
i entre les mans un resum.

Cm                                    G#  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
D#                               G  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Cm  
que avui sona nostàlgic,
        G#            D#      G  
però et juro que era vida...

Cm                          G#  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   D#                        G  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Cm                          G#  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     D#                           G  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Cm                        G#                           D#   G  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  G#                        D#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   A#                                Cm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   G#                        D#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   A#                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  G#                                  D#            G  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Cm                               G#  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    D#                            G  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Cm                          G#  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  D#                              G  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Cm                            G#            D#    G  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Cm   A#   G#   A#  
Cm   A#   G#   A#  
Cm   A#m   G#   A#  
Cm   A#   G#   A#  

X2
  G#                        D#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   A#                                Cm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   G#                        D#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   A#                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  G#                                  D#            G  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...