X2
Gm   D#   A#   D  
Gm  
Paisatges perifèrics
       D#  
d'un dimecres ple de fum,
   A#  
un rodalies, cascos
        D  
i entre les mans un resum.

Gm                                    D#  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
A#                               D  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Gm  
que avui sona nostàlgic,
        D#            A#      D  
però et juro que era vida...

Gm                          D#  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   A#                        D  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Gm                          D#  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     A#                           D  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Gm                        D#                           A#   D  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  D#                        A#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   F                                Gm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   D#                        A#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   F                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  D#                                  A#            D  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Gm                               D#  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    A#                            D  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Gm                          D#  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  A#                              D  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Gm                            D#            A#    D  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Gm   F   D#   F  
Gm   F   D#   F  
Gm   Fm   D#   F  
Gm   F   D#   F  

X2
  D#                        A#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   F                                Gm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   D#                        A#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   F                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  D#                                  A#            D  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...