X2
Em   C   G   B  
Em  
Paisatges perifèrics
       C  
d'un dimecres ple de fum,
   G  
un rodalies, cascos
        B  
i entre les mans un resum.

Em                                    C  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
G                               B  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Em  
que avui sona nostàlgic,
        C            G      B  
però et juro que era vida...

Em                          C  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   G                        B  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Em                          C  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     G                           B  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Em                        C                           G   B  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  C                        G  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   D                                Em  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   C                        G  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   D                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  C                                  G            B  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Em                               C  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    G                            B  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Em                          C  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  G                              B  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Em                            C            G    B  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Em   D   C   D  
Em   D   C   D  
Em   Dm   C   D  
Em   D   C   D  

X2
  C                        G  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   D                                Em  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   C                        G  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   D                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  C                                  G            B  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...