X2
Dm A# F A
Dm
Paisatges perifèrics
A#
d'un dimecres ple de fum,
F
un rodalies, cascos
A
i entre les mans un resum.
Dm A#
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
F A
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
Dm
que avui sona nostàlgic,
A# F A
però et juro que era vida...
Dm A#
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
F A
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
Dm A#
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
F A
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
Dm A# F A
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...
A# F
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
C Dm
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
A# F
On estimar persones pel sol fet de compartir,
C
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
A# F A
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...
Dm A#
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
F A
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
Dm A#
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
F A
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Dm A# F A
poc contingut i massa amor, però ja a casa.
Dm C A# C
Dm C A# C
Dm Cm A# C
Dm C A# C
X2
A# F
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
C Dm
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
A# F
On estimar persones pel sol fet de compartir,
C
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
A# F A
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...