X2
D#m   B   F#   A#  
D#m  
Paisatges perifèrics
       B  
d'un dimecres ple de fum,
   F#  
un rodalies, cascos
        A#  
i entre les mans un resum.

D#m                                    B  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
F#                               A#  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     D#m  
que avui sona nostàlgic,
        B            F#      A#  
però et juro que era vida...

D#m                          B  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   F#                        A#  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   D#m                          B  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     F#                           A#  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    D#m                        B                           F#   A#  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  B                        F#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   C#                                D#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   B                        F#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   C#                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  B                                  F#            A#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

D#m                               B  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    F#                            A#  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  D#m                          B  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  F#                              A#  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
D#m                            B            F#    A#  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

D#m   C#   B   C#  
D#m   C#   B   C#  
D#m   C#m   B   C#  
D#m   C#   B   C#  

X2
  B                        F#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   C#                                D#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   B                        F#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   C#                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  B                                  F#            A#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...