X2
Fm   C#   G#   C  
Fm  
Paisatges perifèrics
       C#  
d'un dimecres ple de fum,
   G#  
un rodalies, cascos
        C  
i entre les mans un resum.

Fm                                    C#  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
G#                               C  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Fm  
que avui sona nostàlgic,
        C#            G#      C  
però et juro que era vida...

Fm                          C#  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   G#                        C  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Fm                          C#  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     G#                           C  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Fm                        C#                           G#   C  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  C#                        G#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   D#                                Fm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   C#                        G#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   D#                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  C#                                  G#            C  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Fm                               C#  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    G#                            C  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Fm                          C#  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  G#                              C  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Fm                            C#            G#    C  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Fm   D#   C#   D#  
Fm   D#   C#   D#  
Fm   D#m   C#   D#  
Fm   D#   C#   D#  

X2
  C#                        G#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   D#                                Fm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   C#                        G#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   D#                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  C#                                  G#            C  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...