X2
G#m   E   B   D#  
G#m  
Paisatges perifèrics
       E  
d'un dimecres ple de fum,
   B  
un rodalies, cascos
        D#  
i entre les mans un resum.

G#m                                    E  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
B                               D#  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     G#m  
que avui sona nostàlgic,
        E            B      D#  
però et juro que era vida...

G#m                          E  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   B                        D#  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   G#m                          E  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     B                           D#  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    G#m                        E                           B   D#  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  E                        B  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   F#                                G#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   E                        B  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   F#                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  E                                  B            D#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

G#m                               E  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    B                            D#  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  G#m                          E  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  B                              D#  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
G#m                            E            B    D#  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

G#m   F#   E   F#  
G#m   F#   E   F#  
G#m   F#m   E   F#  
G#m   F#   E   F#  

X2
  E                        B  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   F#                                G#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   E                        B  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   F#                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  E                                  B            D#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...