----D A C# F#m
e|--------------------------------------------------------------------------|
B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------|
G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---|
D|--------------------------------------------------------------------------|
A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----|
E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------|
D A
Sé morir i sé viure,
C#
Sé fer pondre el meu sol.
F#m
Sé fer mal, sóc de vidre.
D
Sóc guspira, estel i carícia.
A
Faig del drama tres muntanyes,
C#
faig allò que tots esperen,
F#m
faig i roures, branques tendres.
D
Sóc al terra amb l’herba seca.
A
És quan dormo que hi veig clar,
C#
és la brisa i la marea,
F#m
és com taronges d’Alcanar.
D
Sóc tardors i primaveres.
A
Si m’ensorro fes-ne runes,
C#
no m’enterris a l’arena,
F#m
si és delicte no guanyar,
D
jo no vull aquesta condemna.
A
I per lliure vull un país,
C#
i per seure una vorera.
F#m
Per somiar, que véns amb mi,
D
per no perdre’m la drecera.
A
Al meu pit un cor sencer,
C#
a l’estomac papallones,
F#m
a les mans fruits d’esbarzer
A E
I al record les tardes bones,
F#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
A
punki pel carrer.
E
Treballar els caps de setmana
F#m
i no veure’t els feiners:
F#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
C#m7 F#m C#m7 F#m
C#m7 F#m C#m7 F#m
D A
Pels moments de dubte,
C#
pel món que tinc al cap.
F#m
Per quan era invencible,
D
i la por era un fracàs.
A
Els vells salten les barreres,
C#
i tot torna a començar,
F#m
i els nens seuen a les places.
A E
I nosaltres a aquell bar,
F#m
i la gent que sempre corre,
F#m
avui para a saludar
A
i el meu cor segueix en ordre.
E
Viu de lluites quotidianes,
F#m
mentre estripa el que fa mal.
F#m
I l’escalfes si m’abraces.
x2
A E
I al record les tardes bones,
F#m
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
A
punki pel carrer.
E
Treballar els caps de setmana
F#m
i no veure’t els feiners:
F#m
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.