----D# A# D Gm
e|--------------------------------------------------------------------------|
B|------1-----1-----------1-----1----------0-----0------------1-----1-------|
G|----2----2------2-----0-----0-----0----1-----1-----1------2-----2-----2---|
D|--------------------------------------------------------------------------|
A|--------------------3------3----3-----------------------0------0----0-----|
E|--1----1------1----------------------0-----0-----0------------------------|
D# A#
Sé morir i sé viure,
D
Sé fer pondre el meu sol.
Gm
Sé fer mal, sóc de vidre.
D#
Sóc guspira, estel i carícia.
A#
Faig del drama tres muntanyes,
D
faig allò que tots esperen,
Gm
faig i roures, branques tendres.
D#
Sóc al terra amb l’herba seca.
A#
És quan dormo que hi veig clar,
D
és la brisa i la marea,
Gm
és com taronges d’Alcanar.
D#
Sóc tardors i primaveres.
A#
Si m’ensorro fes-ne runes,
D
no m’enterris a l’arena,
Gm
si és delicte no guanyar,
D#
jo no vull aquesta condemna.
A#
I per lliure vull un país,
D
i per seure una vorera.
Gm
Per somiar, que véns amb mi,
D#
per no perdre’m la drecera.
A#
Al meu pit un cor sencer,
D
a l’estomac papallones,
Gm
a les mans fruits d’esbarzer
A# F
I al record les tardes bones,
Gm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
A#
punki pel carrer.
F
Treballar els caps de setmana
Gm
i no veure’t els feiners:
Gm
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
Dm7 Gm Dm7 Gm
Dm7 Gm Dm7 Gm
D# A#
Pels moments de dubte,
D
pel món que tinc al cap.
Gm
Per quan era invencible,
D#
i la por era un fracàs.
A#
Els vells salten les barreres,
D
i tot torna a començar,
Gm
i els nens seuen a les places.
A# F
I nosaltres a aquell bar,
Gm
i la gent que sempre corre,
Gm
avui para a saludar
A#
i el meu cor segueix en ordre.
F
Viu de lluites quotidianes,
Gm
mentre estripa el que fa mal.
Gm
I l’escalfes si m’abraces.
x2
A# F
I al record les tardes bones,
Gm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
A#
punki pel carrer.
F
Treballar els caps de setmana
Gm
i no veure’t els feiners:
Gm
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.