B   E   F#   B   
B   E   F#   B   

B                      
Quan després d'haver dinat
                     E  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  F#  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     B  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     C#m   F#  
Roques molt mal col·locades
                    B  
Roques molt mal col·locades

B  
I en arribar l'u de setembre
                   E  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  F#7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      B  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    C#m    F#  
Sense creure en retrobar-se
                   B  
Sense creure en retrobar-se

          E                           F#  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                G#m      
Allà elles l'esperaven
                                         F#    E  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  F#                     G#m  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

F#   E   D#   C#m   F#  

B  
I és en aquest punt de la història
                  E  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 F#7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     B  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         E     B   F#  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        B  
Amb l'últim raig de la vesprada

          E                    F#                     G#m  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     F#     E  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 F#                   G#m  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

F#   E   D#   C#m  

E                                F#  
Però és llavors quan content i decidit
                 G#m  
Sense canyes a l'esquena
                                   F#       E  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 F#                            C#m  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

C#m   B   A   E  
C#m   B   A   E   C#m  

X3
              B  
I així era cada any
                 A  
fins que un u de setembre
                  E  
L'estona va anar passant
                   C#m  
El sol queia amb l'espera
                     B  
''Aquell vespre va ser trist''
                    A  
Em diu amb els ulls humits
                 E  
No li va poder agrair
                 C#m  
no li va donar les gràcies

       E       B    A  
Però en té un bonic record
                         B   E  
D'aquells anys a prop del port

C#m    E       B   A  
On va aprendre a pescar
                      B     E  
I a viure amb poques paraules

C#m     E             A  
De les roques i dels horts
                  B  
De la casa lluny de tot
       E           B  
Dels vespres a l'espigó