C   F   G   C   
C   F   G   C   

C                      
Quan després d'haver dinat
                     F  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  G  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     C  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     Dm   G  
Roques molt mal col·locades
                    C  
Roques molt mal col·locades

C  
I en arribar l'u de setembre
                   F  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  G7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      C  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    Dm    G  
Sense creure en retrobar-se
                   C  
Sense creure en retrobar-se

          F                           G  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                Am      
Allà elles l'esperaven
                                         G    F  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  G                     Am  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

G   F   E   Dm   G  

C  
I és en aquest punt de la història
                  F  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 G7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     C  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         F     C   G  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        C  
Amb l'últim raig de la vesprada

          F                    G                     Am  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     G     F  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 G                   Am  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

G   F   E   Dm  

F                                G  
Però és llavors quan content i decidit
                 Am  
Sense canyes a l'esquena
                                   G       F  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 G                            Dm  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

Dm   C   A#   F  
Dm   C   A#   F   Dm  

X3
              C  
I així era cada any
                 A#  
fins que un u de setembre
                  F  
L'estona va anar passant
                   Dm  
El sol queia amb l'espera
                     C  
''Aquell vespre va ser trist''
                    A#  
Em diu amb els ulls humits
                 F  
No li va poder agrair
                 Dm  
no li va donar les gràcies

       F       C    A#  
Però en té un bonic record
                         C   F  
D'aquells anys a prop del port

Dm    F       C   A#  
On va aprendre a pescar
                      C     F  
I a viure amb poques paraules

Dm     F             A#  
De les roques i dels horts
                  C  
De la casa lluny de tot
       F           C  
Dels vespres a l'espigó