G   C   D   G   
G   C   D   G   

G                      
Quan després d'haver dinat
                     C  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  D  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     G  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     Am   D  
Roques molt mal col·locades
                    G  
Roques molt mal col·locades

G  
I en arribar l'u de setembre
                   C  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  D7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      G  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    Am    D  
Sense creure en retrobar-se
                   G  
Sense creure en retrobar-se

          C                           D  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                Em      
Allà elles l'esperaven
                                         D    C  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  D                     Em  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

D   C   B   Am   D  

G  
I és en aquest punt de la història
                  C  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 D7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     G  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         C     G   D  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        G  
Amb l'últim raig de la vesprada

          C                    D                     Em  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     D     C  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 D                   Em  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

D   C   B   Am  

C                                D  
Però és llavors quan content i decidit
                 Em  
Sense canyes a l'esquena
                                   D       C  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 D                            Am  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

Am   G   F   C  
Am   G   F   C   Am  

X3
              G  
I així era cada any
                 F  
fins que un u de setembre
                  C  
L'estona va anar passant
                   Am  
El sol queia amb l'espera
                     G  
''Aquell vespre va ser trist''
                    F  
Em diu amb els ulls humits
                 C  
No li va poder agrair
                 Am  
no li va donar les gràcies

       C       G    F  
Però en té un bonic record
                         G   C  
D'aquells anys a prop del port

Am    C       G   F  
On va aprendre a pescar
                      G     C  
I a viure amb poques paraules

Am     C             F  
De les roques i dels horts
                  G  
De la casa lluny de tot
       C           G  
Dels vespres a l'espigó