F#   B   C#   F#   
F#   B   C#   F#   

F#                      
Quan després d'haver dinat
                     B  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  C#  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     F#  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     G#m   C#  
Roques molt mal col·locades
                    F#  
Roques molt mal col·locades

F#  
I en arribar l'u de setembre
                   B  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  C#7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      F#  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    G#m    C#  
Sense creure en retrobar-se
                   F#  
Sense creure en retrobar-se

          B                           C#  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                D#m      
Allà elles l'esperaven
                                         C#    B  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  C#                     D#m  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

C#   B   A#   G#m   C#  

F#  
I és en aquest punt de la història
                  B  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 C#7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     F#  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         B     F#   C#  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        F#  
Amb l'últim raig de la vesprada

          B                    C#                     D#m  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     C#     B  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 C#                   D#m  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

C#   B   A#   G#m  

B                                C#  
Però és llavors quan content i decidit
                 D#m  
Sense canyes a l'esquena
                                   C#       B  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 C#                            G#m  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

G#m   F#   E   B  
G#m   F#   E   B   G#m  

X3
              F#  
I així era cada any
                 E  
fins que un u de setembre
                  B  
L'estona va anar passant
                   G#m  
El sol queia amb l'espera
                     F#  
''Aquell vespre va ser trist''
                    E  
Em diu amb els ulls humits
                 B  
No li va poder agrair
                 G#m  
no li va donar les gràcies

       B       F#    E  
Però en té un bonic record
                         F#   B  
D'aquells anys a prop del port

G#m    B       F#   E  
On va aprendre a pescar
                      F#     B  
I a viure amb poques paraules

G#m     B             E  
De les roques i dels horts
                  F#  
De la casa lluny de tot
       B           F#  
Dels vespres a l'espigó