F   A#   C   F   
F   A#   C   F   

F                      
Quan després d'haver dinat
                     A#  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  C  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     F  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     Gm   C  
Roques molt mal col·locades
                    F  
Roques molt mal col·locades

F  
I en arribar l'u de setembre
                   A#  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  C7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      F  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    Gm    C  
Sense creure en retrobar-se
                   F  
Sense creure en retrobar-se

          A#                           C  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                Dm      
Allà elles l'esperaven
                                         C    A#  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  C                     Dm  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

C   A#   A   Gm   C  

F  
I és en aquest punt de la història
                  A#  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 C7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     F  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         A#     F   C  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        F  
Amb l'últim raig de la vesprada

          A#                    C                     Dm  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     C     A#  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 C                   Dm  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

C   A#   A   Gm  

A#                                C  
Però és llavors quan content i decidit
                 Dm  
Sense canyes a l'esquena
                                   C       A#  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 C                            Gm  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

Gm   F   D#   A#  
Gm   F   D#   A#   Gm  

X3
              F  
I així era cada any
                 D#  
fins que un u de setembre
                  A#  
L'estona va anar passant
                   Gm  
El sol queia amb l'espera
                     F  
''Aquell vespre va ser trist''
                    D#  
Em diu amb els ulls humits
                 A#  
No li va poder agrair
                 Gm  
no li va donar les gràcies

       A#       F    D#  
Però en té un bonic record
                         F   A#  
D'aquells anys a prop del port

Gm    A#       F   D#  
On va aprendre a pescar
                      F     A#  
I a viure amb poques paraules

Gm     A#             D#  
De les roques i dels horts
                  F  
De la casa lluny de tot
       A#           F  
Dels vespres a l'espigó