E   A   B   E   
E   A   B   E   

E                      
Quan després d'haver dinat
                     A  
vam quedar-nos a la taula
i no vam fer migdiada
                  B  
I el meu pare ens explicava
Que entre la casa i el poble
                     E  
Abans només hi havia horts
I en lloc d'espigons i platges
                     F#m   B  
Roques molt mal col·locades
                    E  
Roques molt mal col·locades

E  
I en arribar l'u de setembre
                   A  
Amb les maletes carregades
Fent adeu amb la mà esquerra
                  B7  
Tots tornaven cap a casa
I ell es quedava tot sòl 
                      E  
assegut davant la platja
Plorant pels amors d'estiu
                    F#m    B  
Sense creure en retrobar-se
                   E  
Sense creure en retrobar-se

          A                           B  
Però és llavors quan pujava a obrir l'armari i
                C#m      
Allà elles l'esperaven
                                         B    A  
Amb les canyes de pescar i amb els cucs a la butxaca
                  B                     C#m  
Es trobava a l'espigó amb un avi i dos senyors

B   A   G#   F#m   B  

E  
I és en aquest punt de la història
                  A  
On canvia el protagonista
Era l'avi de Badalona
                 B7  
Qui fa la llegenda trista
Que ensenyava trucs i jocs
                     E  
A aquell jove de setze anys
Fins que queia esgotat
                         A     E   B  
Amb l'últim raig de la vesprada
                        E  
Amb l'últim raig de la vesprada

          A                    B                     C#m  
Però és llavors quan tocava recollir i tancar la paradeta
                                     B     A  
I amb unes paraules sàvies que cada estiu li deia
                 B                   C#m  
Li deixava com si fos una ofrena passatgera

B   A   G#   F#m  

A                                B  
Però és llavors quan content i decidit
                 C#m  
Sense canyes a l'esquena
                                   B       A  
Li confiava un tresor durant l'entretemps de guerra
                 B                            F#m  
Esperant poder tornar l'any següent per veure'l créixer

F#m   E   D   A  
F#m   E   D   A   F#m  

X3
              E  
I així era cada any
                 D  
fins que un u de setembre
                  A  
L'estona va anar passant
                   F#m  
El sol queia amb l'espera
                     E  
''Aquell vespre va ser trist''
                    D  
Em diu amb els ulls humits
                 A  
No li va poder agrair
                 F#m  
no li va donar les gràcies

       A       E    D  
Però en té un bonic record
                         E   A  
D'aquells anys a prop del port

F#m    A       E   D  
On va aprendre a pescar
                      E     A  
I a viure amb poques paraules

F#m     A             D  
De les roques i dels horts
                  E  
De la casa lluny de tot
       A           E  
Dels vespres a l'espigó