Am   G   C   C  
Am   G   F   F  
x2

F         Am  G    Am  G  F  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        Am              G  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
Em    F            Am  
Les llumetes de les barques...
    G                    Am   G      F  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             Am             G  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 Em   F  
pel seu perfil devastador?

Am   G   Am   G   F  
Am   G   Em  

F       Am   G  
Els complexos (i saps que
Am        G      F  
jo en faig col·lecció)
        Am                 G  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          Em         F  
a tots de cop. Amb un dit contra
          Am  
els meus llavis, diu:
         G  
“Per què xerres tant
          Am     G      F  
si el que vols és fer l’amor?”.
       Am           G  
No m’explico bé... O no ho entens?

Em   F   Am   G   Am   G   F  
Am      G  
   ...o no ho entens?

Dm  
No ho entens? Que no ho entens?
           F                 Am   A7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            Dm  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 F  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      Am  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      G             Em            Am  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

G   C   C  
Am   G   F  

F            Am    G  
Es pinta els llavis
          Am   G     F   
tot resseguint una cançó.
         Am              G  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 Em         F  
el riure en un segon. Fa setmanes
        Am               G  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     Am   G      F            Am  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       G                    Em       F  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          Am   G  
Mentre es calça, em diu:
   Am     G      F  
“Segur que vindré tard”.
      Am                G   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        Em             F            Am  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             G              Am       G     F  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       Am           G  
No m’explico bé... O no ho entens?

Em   F   Am     G         Am   G   F  
           ...o no ho entens?
Am    G  
 ...o no ho entens?

Dm  
No ho entens? Que no ho entens?
           F                 Am   A7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             Dm  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                F  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  Am  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      G             Em            Dm  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   F  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 Am  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            G  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 Em          Am   G   C   C  
encara siguis tu. 

Am   G   F   F  
Am   G   C   C  
Am   G   F