G#m   F#   B   B  
G#m   F#   E   E  
x2

E         G#m  F#    G#m  F#  E  
Som al vespre d’un 34 d’agost.
        G#m              F#  
Des del llit la miro com fuma al balcó.
D#m    E            G#m  
Les llumetes de les barques...
    F#                    G#m   F#      E  
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
             G#m             F#  
pels seus cabells a mitja esquena,
                 D#m   E  
pel seu perfil devastador?

G#m   F#   G#m   F#   E  
G#m   F#   D#m  

E       G#m   F#  
Els complexos (i saps que
G#m        F#      E  
jo en faig col·lecció)
        G#m                 F#  
fa dues hores que me’ls ha facturat
          D#m         E  
a tots de cop. Amb un dit contra
          G#m  
els meus llavis, diu:
         F#  
“Per què xerres tant
          G#m     F#      E  
si el que vols és fer l’amor?”.
       G#m           F#  
No m’explico bé... O no ho entens?

D#m   E   G#m   F#   G#m   F#   E  
G#m      F#  
   ...o no ho entens?

C#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           E                 G#m   G#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
            C#m  
Que érem un tot. Que no en sabíem més
                 E  
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
                      G#m  
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
      F#             D#m            G#m  
quasi tan feliç com quan estava amb tu.

F#   B   B  
G#m   F#   E  

E            G#m    F#  
Es pinta els llavis
          G#m   F#     E   
tot resseguint una cançó.
         G#m              F#  
Si ens mirem, munta i desmunta
                 D#m         E  
el riure en un segon. Fa setmanes
        G#m               F#  
que m’enganya... I amb aquesta sí:
     G#m   F#      E            G#m  
me n’he adonat jo sol. I no em marco
       F#                    D#m       E  
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
          G#m   F#  
Mentre es calça, em diu:
   G#m     F#      E  
“Segur que vindré tard”.
      G#m                F#   
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
        D#m             E            G#m  
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
             F#              G#m       F#     E  
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
       G#m           F#  
No m’explico bé... O no ho entens?

D#m   E   G#m     F#         G#m   F#   E  
           ...o no ho entens?
G#m    F#  
 ...o no ho entens?

C#m  
No ho entens? Que no ho entens?
           E                 G#m   G#7  
Per mi que no ho entens. Que no.
             C#m  
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
                E  
paralitzat a la porta amb un somriure
                  G#m  
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
      F#             D#m            C#m  
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
                                   E  
I que m’ho faig amb la primera que passa,
                                 G#m  
però sempre acabo descobrint un matís.
                            F#  
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
 D#m          G#m   F#   B   B  
encara siguis tu. 

G#m   F#   E   E  
G#m   F#   B   B  
G#m   F#   E