X2
Am   F   C   E  
Am  
Paisatges perifèrics
       F  
d'un dimecres ple de fum,
   C  
un rodalies, cascos
        E  
i entre les mans un resum.

Am                                    F  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
C                               E  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Am  
que avui sona nostàlgic,
        F            C      E  
però et juro que era vida...

Am                          F  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   C                        E  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Am                          F  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     C                           E  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Am                        F                           C   E  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  F                        C  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   G                                Am  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   F                        C  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   G                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  F                                  C            E  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Am                               F  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    C                            E  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Am                          F  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  C                              E  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Am                            F            C    E  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Am   G   F   G  
Am   G   F   G  
Am   Gm   F   G  
Am   G   F   G  

X2
  F                        C  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   G                                Am  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   F                        C  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   G                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  F                                  C            E  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...