X2
A#m   F#   C#   F  
A#m  
Paisatges perifèrics
       F#  
d'un dimecres ple de fum,
   C#  
un rodalies, cascos
        F  
i entre les mans un resum.

A#m                                    F#  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
C#                               F  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     A#m  
que avui sona nostàlgic,
        F#            C#      F  
però et juro que era vida...

A#m                          F#  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   C#                        F  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   A#m                          F#  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     C#                           F  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    A#m                        F#                           C#   F  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  F#                        C#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   G#                                A#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   F#                        C#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   G#                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  F#                                  C#            F  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

A#m                               F#  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    C#                            F  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  A#m                          F#  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  C#                              F  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
A#m                            F#            C#    F  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

A#m   G#   F#   G#  
A#m   G#   F#   G#  
A#m   G#m   F#   G#  
A#m   G#   F#   G#  

X2
  F#                        C#  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   G#                                A#m  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   F#                        C#  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   G#                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  F#                                  C#            F  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...