X2
Bm   G   D   F#  
Bm  
Paisatges perifèrics
       G  
d'un dimecres ple de fum,
   D  
un rodalies, cascos
        F#  
i entre les mans un resum.

Bm                                    G  
El sol, per ser les set, no ha sortit massa i et ralla el dia,
D                               F#  
pensar tant en futur i deixar enrere el seu perfum,
     Bm  
que avui sona nostàlgic,
        G            D      F#  
però et juro que era vida...

Bm                          G  
Les canyes de la riba m'acompanyen per fugir,
   D                        F#  
el Besòs ja era maco ple de químics radioactius,
   Bm                          G  
de química no en falta quan m'agafes del vestit,
     D                           F#  
i em dius «Espera maca que ja és tard per anar a dormir»,
    Bm                        G                           D   F#  
i allò que era nostàlgia va pujar en aquell tren amb mi...


  G                        D  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   A                                Bm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   G                        D  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   A                          
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  G                                  D            F#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...

Bm                               G  
Amb núvols llamps i trons pintem sols en aquests versos,
    D                            F#  
que poden ser absurds com aquest tros o enciam amb pesto,
  Bm                          G  
volem tocar, morir de fam. Veurem què passa...
  D                              F#  
Esmorzar poc, passejar el gos, fanals encesos,
Bm                            G            D    F#  
poc contingut i massa amor, però ja a casa.

Bm   A   G   A  
Bm   A   G   A  
Bm   Am   G   A  
Bm   A   G   A  

X2
  G                        D  
Girona no enamora si no hi ha Ateneus que criden,
   A                                Bm  
on fer coses molt grans pensant que fas coses petites.
   G                        D  
On estimar persones pel sol fet de compartir,
   A                         
ja parlo amb nostàlgia perquè ja no sóc aquí,
  G                                  D            F#  
i des d'aquest moment ja tinc la història dividida...